L'INICI

El meu nom és Margarida. Avui estic aquí, asseguda davant l'ordinador. Em pregunto a on em portarà tot el bat-i-bull que porto dins meu des d'aquella nit que vaig presentar en Plometes com a llibre. L'Educació forma part dels meus reptes i he transformat en Plometes amb una eina educativa. Havia de ser més que un llibre, més que una novel·la o una història. Havia de ser un recurs per poder guiar, pautar i ajudar als nostres joves. He treballat molt per aquesta proposta didàctica adjunta al llibre. M'he preguntat per què he escrit Plometes i m'he adonat que no és res més que un mitjà per arribar als nens i joves, un mitjà per refleccionar sobre quins són els valors que cal treballar de valent perquè un esdevingui únic. Així doncs, he llegit els 12 relats tantes vegades com ha calgut per transformar-los en una guia bàsica de valors que ajudi als educadors a potenciar la intel·ligència emocional, la seguretat i la confiança dels nens i joves.

Aquesta proposta didàctica que ja dóno per acabada l'he fet arribar al departament d'educació de la diputació de Barcelona i de la Generalitat. Me l'han valorada juntament amb el llibre com un material ideal per promocionar la lectura i educar en valors. Em sento orgullosa, sí. Molt. Amb tot, la proposta ha arribat en el pitjor moment: no hi ha recursos i, l'únic suport que em poden és recomanar-lo en la seva web. Bé, per tant, en Plometes ha de tenir un lloc perquè els educadors hi tinguin accès. Així que he demanat a la Sílvia (autora del Cd adjunt que porta el llibre) que faci una pàgina Web per en Plometes. I, malgrat el llibre ja tingui un blog a Myspace, estic elaborant aquest creient que pot ser més accessible als seus lectors i així poder establir més proximitat.

He pensat que per començar podria parlar d'aquesta història que tant m'aportat i, tot seguit, fer com un recull de tot el què ha passat des de la presentació d'en Plometes, el petit nakota a l'Original el dia 21 de novembre del 2008.

Aquesta és la portada del llibre. Al obrí aquesta tapa, un ja pot entrar en aquest gran món d'en Plometes. Un món a on tots formem part de la Vida, a on tots som imprescindibles, a on tots tenim la responsabilitat de donar el millor per la supervivència de tots, a on les emocions posen a proba la capacitat de l'individu per superar-les i créixer.... A tots els que obriu aquesta tapa, BENVINGUTS AL MÓN D'EN PLOMETES!

La meva gran aventura comença en el moment que en Plometes queda finalista del Premi Vicenç Silvestre a Ciutat d'Alzira. Les editorials no es mencionen i decideixo autopublicar-lo. Tinc les il·lustracions i la correcció feta, em cal una imprempta. Multitext S.L. m'ho posa fàcil. Faig la maqueta del llibre i preparo la seva presentació. A on em porti!, em vaig dir. Vaig tenir el suport de molts amics i, aquella nit, parlava d'en Plometes davant de 200 persones... hi havien amics que feia 10 anys que no sabia res d'ells. Encara ara quan ho recordo m'emociona. Gràcies de nou a tots els assistents.

Aquest és el cartell que vaig dissenyar per la seva presentació. Vaig escollir els colors Terra: el marró i el verd. S'hi poden observar tres dels quatre elements que regeixen la Vida: terra, aire (espiral) i foc. Vaig reproduir la portada del llibre i vaig incloure la fotografia del meu tiet Miquel donat que és una història dedicada a ell. A on col·locava aquesta fotografia? Ho vaig saber ràpid: a on dirigia la mirada en Plometes. Així vaig poder expressar-li el meu agraïment.

La pregunta de per què el publicava? la responia una frase que el pare d'en Plometes li diu quan acabava de contar-li el motiu pel qual porta el nom de Plometes "És la teva història i et pertany a tu. Tu decidiràs amb qui la vols compartir" (Ocell de Foc). El llibre és també la meva història i em pertany a mi. És hora de compartir-la!

A continuació podreu veure unes quantes fotografies d'aquesta nit tant especial per a mi.
                                                            
El dia 21 a les 21 hores vaig començar a parlar d'en Plometes. Vull agrair l'ajuda d'en Javi, la meva parella, a l'hora de preparar-ho tot. Ell es va fer càrrec de la música, del so i de la projecció d'imatges.

Els nervis prèvis varen desaparèixer així que vaig prendre el micròfon.

En acabar vaig voler compartir aquest moment amb els meus pares. És un moment entranyable, El moment en que la meva mare em felicita. Va per a tu, mare!

Aquest és l'instant que la meva mare agraeix l'assitència de tots. El meupare és al seu costat.

El meu cosí en Miquel en el moment que el vaig cridar per regalar-li un exemplar. Ell és el fill del tiet que m'explicava de petita les històries d'un nen indi.

La Mar que va fer de model fent d'en Poltre Salvatge, un dels personatges.

En Pol que va assistir fent-me una gra sorpresa. Ell va fer de model d'un Rostre Pintat. Gràcies!

L'Estel model de la Papallona Blanca, la germana d'en Plometes. Gràcies!

La Míriam, la il·lustradora amb la seva filla Ginesta que va fer de model de la Lluentor. Gràcies!

La meva cosina Montse, filla del tiet Miquel, amb qui vaig compartir molts estius i moltes nits escoltant Plumitas. Gràcies per compartir aquesta nit amb mi!