ELS AMICS DE LA NATURA

I vet aquí no un gat ni un gos, sinó els animals que viuen a prop d'en Plometes i comparteixen amb ell un munt de vivències! 

A veure si endevineu qui és qui!

Qui és en Plomes Negres?

Qui és en Bola de Pèl Suau?

Qui és en Dues Llunes?

Qui és la Cua Estufada?

Qui és la Petita Poruga'

Qui és en Piguitall o en Pigat?

Qui és la Naemi? Bé la Naemi no ho podreu saber pel nom... serà la que queda. Quin animal deu ser? La llúdria! Aquesta rateta d'aigua que està dins la canoa. És molt divertida però no suporta que en Plometes faci de les seves! En Plomes Negres és una àliga pescadora que protegeix en Plometes i quan aquest la necessita ella hi és. En Dues Llunes és el mussol que viu en el Bosc dels Grans Avets i el que s'encarrega d'explicar històries d'abans d'anar a dormir, la Petita Poruga és el llangardaix que sovint s'amaga d'ells. En Bola de Pèl Suau és un cadell d'ós que en Plometes coneix en el germà Bosc i, des d'aleshores passen moltes estones junts. La Cua Estufada és simpàtica, divertida i molt i molt tafanera. Sap sempre tot el què passa en el Bosc. Quan alguna cosa la sorprès se li esterrufa la cua i el matoll de pèl que té entre les orelles. I, per últim, queda en Piguitall. En Piguitall és el seu cavall blanc amb pigues negres. La seva entesa és tant gran que sobren les paraules... Fixeu-vos en aquesta fotografia que tinc d'ells dos.

Una imatge val més que mil paraules!!!! Preciosa, oi?

LA FAMILIA D'EN PLOMETES

Bé, avui us presento a la seva família! L'Estrella Bonica és la seva iaia paterna. Com que no té mare, ella s'encarrega del tipi, de vestir-los, d'alimentar-los i de vetllar-los! És molt dolça i carinyosa. Tots els Braços forts la consideren una dona sàvia i, per aquest motiu, normalment intervé quan es tracta de decidir o de resoldre alguna situació difícil. També us diré que és la germana del xaman del poblat,

La Papallona Blanca és la seva germana gran. Té deu primaveres. És una adolescent que ja duu a terme moltes feines de responsabilitat en el poblat. És molt llesta, intuïtiva i discreta.  Més aviat tímida, ella prefereix mantenir-se al marge del que no està permès. Amb tot, gaudeix d’allò més de les trapellades del seu germà. 

I el que està davant de tot és el seu pare, el Gran Cap Ocell de Foc! És un home de poques paraules i de caràcter seriós. Les seves decisions són sempre encertades i confia plenament en el xaman de la banda. La seva mirada severa pot esdevenir tendre i amigable quan no està preocupat. S'ocupa personalment de proporcionar al seu fill totes les tecniques que ha de conèixer per servir al poblat. Amb tot, és el Vell Savi, el xaman, qui s'encarrega d'educar en Plometes.

ELS AMICS D'EN PLOMETES

Una bona part de la vida d'en Plometes està vinculada amb els seus amics que són aquest:

En aquesta il·lustració hi són tots: el que porta una cinta blava al cap és en Poltre Salvatge, el que es tapa el cap amb una pell de llúdria és en Núvol Fosc, al seu costat veieu en Plometes amb la cinta vermella i el que queda més amagat i que porta la cinta groga és l'Ulls Brillants.

Ella és la Flor del Vent. No és una nena nakota. És una Cabellera Llarga i viu als peus del Congost a tres dies de cavall. En Plometes la coneix bé perquè hi va tot sovint per acompanyar el xaman que tot sovint els visita.
El que més li agrada en Plometes d'ella són les seves llargues trenes.

Ell és en Poltre Salvatge. És el més gran de la colla i el més assenyat. Comença a acompanyar algun explorador Braç Fort. És el que té la iniciativa i no li agrada gens perdre.



Ell és l'Ulls Brillants amb el seu gos en Cua Alegre. És el més petit de la colla. És afectuós, carinyós i alegre que es fa estimar.Li agrada menjar i divertir-se. Fugir de tot allò que surt de lo establert. Té por i pateix perquè el renyin. Per aquest motiu en Plometes sempre l'encoratge i està pendent d'ell.

En Núvol Fosc és una mica més gran que en Plometes. És prim i escanyolit. Molt Àgil. De seguida s'engresca i de seguida es desanima. Quan està de bon humor es mostra obert a qualsevol proposta però, quan està de mal humor pot arribar a ser molt groller i intolerant.

QUI ÉS EN PLOMETES'

En Plometes és aquest nen indi canadenc. Té set primaveres. Això vol dir que ben aviat farà la seva primera prova nakota per començar a deixar enrere la seva infancia i preparar-se a participar amb les coses d'adults.

En Plometes és un nen que va viure fa molts i molts anys, abans de que l'home blanc arribés allà a on ell vivia: a les Muntanyes Rocalloses rodejat de boscos, rius i prades. Llavors, existien molts poblats indis.  Construïen tipis per resguardar-se del fred i de les pluges i, com totes les coses simples però ben pensades, eren uns habitatges resistents, còmodes i ben ventilats que els permetien sentir-se una part més de la natura. El poblat d'en Plometes s'anomena Braços Forts. El mana un Gran Cap conegut pel nom l'Ocell de Foc. Doncs bé, aquest petit indi, és el seu fill.

Aquest és el territori per on transcòrrer la vida d'en Plometes. Quan vaig acabar d'escriure els dotze relats vaig anar a comprar un retall de pell de cabra. La vaig col·locar dessota una bona pila de llibres fins per aplanar-la. I en comptes d'engegar l'ordinador vaig prendre un llapis i una goma, vaig estar una bona estona fitant la pell de cabra damunt la meva taula rodona i, tot d'una em vaig decidir dibuixar el mapa nakota. Vaig començar pel campament: els tres poblats nakotes, la gran foguera, el tipi blanc del xaman i el tipi de benvinguda. Després vaig situar el germà Riu, les Muntanyes de Foc, el bosc dels grans Avets, la carena, la Prada Verda i la Prada Seca, l'Esquerda Foradada amb el seu salt d'aigua, el Congost, el campament dels Cabelleres Llargues i, al fons, les Muntanyes Sempre Blanques.... Per acabar, els cavalls i, entre ells, en Piguitall!

Sabeu el que va passar amb la pell? El meu gos la va fer miques.... Sort que ja l'havia escanejada.

L'INICI

El meu nom és Margarida. Avui estic aquí, asseguda davant l'ordinador. Em pregunto a on em portarà tot el bat-i-bull que porto dins meu des d'aquella nit que vaig presentar en Plometes com a llibre. L'Educació forma part dels meus reptes i he transformat en Plometes amb una eina educativa. Havia de ser més que un llibre, més que una novel·la o una història. Havia de ser un recurs per poder guiar, pautar i ajudar als nostres joves. He treballat molt per aquesta proposta didàctica adjunta al llibre. M'he preguntat per què he escrit Plometes i m'he adonat que no és res més que un mitjà per arribar als nens i joves, un mitjà per refleccionar sobre quins són els valors que cal treballar de valent perquè un esdevingui únic. Així doncs, he llegit els 12 relats tantes vegades com ha calgut per transformar-los en una guia bàsica de valors que ajudi als educadors a potenciar la intel·ligència emocional, la seguretat i la confiança dels nens i joves.

Aquesta proposta didàctica que ja dóno per acabada l'he fet arribar al departament d'educació de la diputació de Barcelona i de la Generalitat. Me l'han valorada juntament amb el llibre com un material ideal per promocionar la lectura i educar en valors. Em sento orgullosa, sí. Molt. Amb tot, la proposta ha arribat en el pitjor moment: no hi ha recursos i, l'únic suport que em poden és recomanar-lo en la seva web. Bé, per tant, en Plometes ha de tenir un lloc perquè els educadors hi tinguin accès. Així que he demanat a la Sílvia (autora del Cd adjunt que porta el llibre) que faci una pàgina Web per en Plometes. I, malgrat el llibre ja tingui un blog a Myspace, estic elaborant aquest creient que pot ser més accessible als seus lectors i així poder establir més proximitat.

He pensat que per començar podria parlar d'aquesta història que tant m'aportat i, tot seguit, fer com un recull de tot el què ha passat des de la presentació d'en Plometes, el petit nakota a l'Original el dia 21 de novembre del 2008.

Aquesta és la portada del llibre. Al obrí aquesta tapa, un ja pot entrar en aquest gran món d'en Plometes. Un món a on tots formem part de la Vida, a on tots som imprescindibles, a on tots tenim la responsabilitat de donar el millor per la supervivència de tots, a on les emocions posen a proba la capacitat de l'individu per superar-les i créixer.... A tots els que obriu aquesta tapa, BENVINGUTS AL MÓN D'EN PLOMETES!

La meva gran aventura comença en el moment que en Plometes queda finalista del Premi Vicenç Silvestre a Ciutat d'Alzira. Les editorials no es mencionen i decideixo autopublicar-lo. Tinc les il·lustracions i la correcció feta, em cal una imprempta. Multitext S.L. m'ho posa fàcil. Faig la maqueta del llibre i preparo la seva presentació. A on em porti!, em vaig dir. Vaig tenir el suport de molts amics i, aquella nit, parlava d'en Plometes davant de 200 persones... hi havien amics que feia 10 anys que no sabia res d'ells. Encara ara quan ho recordo m'emociona. Gràcies de nou a tots els assistents.

Aquest és el cartell que vaig dissenyar per la seva presentació. Vaig escollir els colors Terra: el marró i el verd. S'hi poden observar tres dels quatre elements que regeixen la Vida: terra, aire (espiral) i foc. Vaig reproduir la portada del llibre i vaig incloure la fotografia del meu tiet Miquel donat que és una història dedicada a ell. A on col·locava aquesta fotografia? Ho vaig saber ràpid: a on dirigia la mirada en Plometes. Així vaig poder expressar-li el meu agraïment.

La pregunta de per què el publicava? la responia una frase que el pare d'en Plometes li diu quan acabava de contar-li el motiu pel qual porta el nom de Plometes "És la teva història i et pertany a tu. Tu decidiràs amb qui la vols compartir" (Ocell de Foc). El llibre és també la meva història i em pertany a mi. És hora de compartir-la!

A continuació podreu veure unes quantes fotografies d'aquesta nit tant especial per a mi.
                                                            
El dia 21 a les 21 hores vaig començar a parlar d'en Plometes. Vull agrair l'ajuda d'en Javi, la meva parella, a l'hora de preparar-ho tot. Ell es va fer càrrec de la música, del so i de la projecció d'imatges.

Els nervis prèvis varen desaparèixer així que vaig prendre el micròfon.

En acabar vaig voler compartir aquest moment amb els meus pares. És un moment entranyable, El moment en que la meva mare em felicita. Va per a tu, mare!

Aquest és l'instant que la meva mare agraeix l'assitència de tots. El meupare és al seu costat.

El meu cosí en Miquel en el moment que el vaig cridar per regalar-li un exemplar. Ell és el fill del tiet que m'explicava de petita les històries d'un nen indi.

La Mar que va fer de model fent d'en Poltre Salvatge, un dels personatges.

En Pol que va assistir fent-me una gra sorpresa. Ell va fer de model d'un Rostre Pintat. Gràcies!

L'Estel model de la Papallona Blanca, la germana d'en Plometes. Gràcies!

La Míriam, la il·lustradora amb la seva filla Ginesta que va fer de model de la Lluentor. Gràcies!

La meva cosina Montse, filla del tiet Miquel, amb qui vaig compartir molts estius i moltes nits escoltant Plumitas. Gràcies per compartir aquesta nit amb mi!